dijous, 1 d’octubre del 2015

L’educació en comú

Article publicat al Diari d'Alella núm. 11 Setembre 2015. Secció d'opinió: El Cafè de Baix
 
Cal Boter, casa natal de Ferrer i Guàrdia
Fa poc més de cent anys, el periodista William Archer va anotar com era l’escola pública d’Alella: en la segona meitat del segle XIX, quan va estudiar “en Quico de Cal Boter” -Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador anys més tard de l’Escola Moderna-,  l’escola “apenas estaba en mejores condiciones que un establo”. Archer relatava:
“Desde entonces, ha sido ‘remodelada’ y en la actualidad, ofrece un aula de aspecto razonablemente alegre, de unos doce por ocho metros, sin ventanas ni sistemas de ventilación y provista de un cuartito interior. Este centro suple las necesidades educativas de una población de 1.400 habitantes. De las paredes, cuelga un crucifijo e imágenes ostentosas que representan episodios de la vida de los santos. Viene a rematar la decoración una pancarta con el himno a la bandera de España que día a día, cantan los pequeños catalanes. No hay más patio que la calle del pueblo. El maestro, un hombre de semblante inteligente, cobra un salario que no alcanza las seis mil pesetas anuales”.
Precisament a l’inici d’un nou curs escolar, sempre es bo no oblidar ni que sigui un moment d’on venim i tanmateix podríem citar moltes altres referències poc edificants menys reculades.
La lluita per una escola pública de qualitat és un dels grans guanys socials a preservar. Els reptes educatius demanen recursos continuats per part de les administracions. També la implicació docent en formes organitzatives eficients i noves didàctiques de competències. I la participació dels pares en la mesura de les seves possibilitats en els centres i sobretot al costat del nen, acompanyant-lo per conèixer les seves necessitats i ritme maduratiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada