dijous, 29 de gener de 2015

1915. Els primers bombardeigs aeris sobre ciutats.

'Us ho vaig dir, idiotes', així s'expressava el conegut escriptor britànic Herbert George Wells, al prefaci d'una nova edició el 1941 del seu llibre 'La guerra a l'aire' publicat originalment el 1908. En la novel·la imaginava com els dirigibles bombardejaven Nova York.
 
Wells (autor de 'La Guerra dels mons', 'La màquina del temps', 'L'home invisible', 'L'illa del Dr. Moreau'...), va ser un precursor de fantasies científiques i del triomf de la tecnologia, però també va aventurar la barbàrie de les guerres futures per la cobdícia humana.

L'optimisme globalitzat dels països més avançats propi d'una època de meravelles tècniques i de grans avanços científics, els quals havien de proporcionar cotes més elevades de progrés i benestar, tanmateix estava a punt d'esvair-se tràgicament en dues guerres mundials.

'A Taube', C.R.W. Nevinson (1916)
A partir del gener de 1915, en diverses operacions, els zeppelins alemanys des de les seves bases a Bèlgica van bombardejar primer poblacions de la costa britànica, i posteriorment van fer-ho a París i Londres. Per la seva part, els aliats també van bombardejar objectius civils durant el conflicte.
 
La deshumanització avançava perquè des de l'aire es veien les explosions però no els seus efectes sobretot sobre la població civil indefensa.

Anotar però que el primer bombardeig aeri documentat va portar-lo a terme amb globus aerostàtics moguts amb cordes, l'exèrcit de l'Imperi Austrohongarès sobre la ciutat aleshores rebel de Venècia, el 1849.

D'altra banda, el 1912, les tropes italianes van utilitzar dirigibles per tal d'observar les línies turques a Líbia.

L'avanç tecnològic durant la Primera Guerra Mundial, amb l'aparició de diferents models d'avions a motor, cada vegada amb millors prestacions armamentístiques, va relegar els dirigibles a tasques d'observació.

Bombardeig italià sobre Badalona (1938)
La construcció d'avions bombarders amb major capacitat i efectivitat devastadora va ser el següent pas d'aquesta carrera mortífera.

En aquest sentit, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va ser un banc de proves per a les potències feixistes que van intervenir obertament al costat de l'exèrcit franquista, preparant-se a més per a una futura guerra mundial.

divendres, 23 de gener de 2015

Zara


La conegudíssima firma de moda Zara té com a nom el d'una antiga ciutat de la costa de Dalmàcia, l'actual Zadar (Croàcia), prop de Trieste. Els bizantins van començar a dir Zara a la localitat. Tanmateix el conegut negoci fundat per Amancio Ortega el 1975 segons sembla va prendre aquest nom casualment quan no va poder registrar el de Zorba a la seva primera botiga ja que constava en un altre establiment de La Corunya.

La ciutat emmurallada de Zara va tenir protagonisme a l'Edat Mitjana, durant la IV Croada (1202-1204) que va anar de mal a pitjor respecte els seus objectius inicials, finalitzant amb el saqueig de Constantinoble i un gran botí de guerra sense haver lluitat contra els musulmans.

Assalt a Zara, obra d'Andrea Vicentino
En un principi, per tal de pagar els vaixells venecians que havien de portar l'expedició a Terra Santa, l'exèrcit de la croada empès pel Dux Enrico Dandolo, i el seu expansionisme a l'Adriàtic, va prendre a l'assalt Zara (24 de noviembre de 1202) aleshores sota protecció del rei Emeric d'Hongria i del Papa com a ciutat catòlica. Una minoria de croats francesos dirigits per Simó de Montfort no van voler participar-hi.
 
La reacció del Papa Inocenci III va ser excomunicar a tots els participants de la quarta croada, però posteriorment davant de la petició de perdó va absoldre's, no així als venecians, instigadors de l'atac.

dijous, 15 de gener de 2015

King Kong a Alella

Com veureu una comparativa entre imatges dels anys trenta del segle XX permet constatar molt bé com la realitat iguala o fins i tot supera la ficció. Ens trobem davant d'un cas de kingkongnisme?

Pel·lícula King Kong (1933). Efectes especials de l'època representant a Kong a l'Empire State Building. 
Milicià al capdamunt del campanar de l'Església de Sant Feliu d'Alella, assaltada l'estiu de 1936.