dilluns, 28 de juliol del 2014

La 'Setmana Diabòlica' de fa cent anys.

Sí, així podria anomenar-se la darrera setmana de juliol i els primers dies d'agost de 1914, ara fa cent anys. 
 
Els governs de les principals potències europees es prestaren a participar en un conflicte armat que va comportar milions de morts entre soldats i població civil en el que va ser 'La Gran Guerra', la Primera Guerra Mundial (1914-1918), perquè dues dècades més tard va haver-hi una segona.
 
Les tensions territorials entre l'Imperi Austrohongarès i Sèrbia als Balcans, van portar a l'atemptat de Sarajevo quan el 28 de juny de 1914, un jove serbi va assassinar l'arxiduc hereu de l'Imperi i la seva dona. Un mes després va començar la 'Setmana Diabòlica': del 28 de juliol al 3/4 d'agost. 
 
El 28 de juliol Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia. Rússia el dia següent, el 29, va mobilitzar parcialment les seves tropes en suport als seus aliats serbis. Àustria-Hongria va respondre amb una mobilització general i l'Imperi Alemany va exigir a Rússia anul·lar els preparatius militars. El dia 30, Rússia va decretar la mobilització general. El 31 de juliol els alemanys van dirigir un ultimàtum a Rússia perquè es desmobilitzés al temps que al llarg del mateix dia, Alemanya i França van començar a mobilitzar els seus exèrcits respectius. L'1 d'agost Alemanya va declarar la guerra a Rússia i el dia 2 va exigir a Bèlgica, país neutral, el pas de les seves tropes cap a França. El 3 d'agost, Alemanya va declarar la guerra a França. L'endemà, el dia 4, la Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya situant-se al costat de França i Rússia. Els bàndols contendents van anar definint-se amb la incorporació d'altres països com Itàlia el 1915 o els EEUU el 1917.
 
Enmig d'aquesta setmana, el líder socialista i pacifista francès, Jean Jaurès, va ser assassinat el 31 de juliol a París.
 
No hi havia aturador per a la gran tragèdia, i els governs, com titelles dels interessos militaristes, industrials i comercials, van aventurar-se dins d'un espiral de violència que va convertir Europa en un immens cementiri.

dimarts, 22 de juliol del 2014

Quedem al Passeig Sant Jordi cantonada al de Monturiol d'Alella?

Més amunt de Ca les Monges (on hi ha les pistes de Tennis-Squash-Pàdel Car-Pol), al costat dret de la carretera en direcció al Vallès, abans de l'entrada a Can Magarola, podem veure una pilona de pedra amb un mosaic policromat. Està signat per L. Escobar, amb un dibuix de Sant Jordi matant el drac i amb el nom de "Passeig Sant Jordi".

Cap amunt del turó, a prop de la Font de la Salut, en un creuament de camins, hi ha una altra pilona anunciant el 'Passeig Monturiol' ('Montoriol' -sic-, 'inventor del primer submarí'...).

No hi ha res més urbanitzat en la zona només aquests testimonis muts d'un projecte corresponent als anys trenta del segle XX que havia pogut ser però que no va arribar a ser mai.

L'augment demogràfic de Barcelona i el seu entorn i un cert desplaçament de població de les ciutats a les rodalies, va motivar que en la dècada de 1930 diversos propietaris per tal de fer negoci van parcelar i urbanitzar les seves finques d'Alella.

Va ser el cas de la família Creixells, que va obrir i retolar els vials de la urbanització Sant Jordi a la riera Coma Clara; el projecte com he assenyalat, no va reeixir per les agitades circumstàncies del moment.