dimarts, 28 de gener de 2014

La llegenda dels Diables del Vi d'Alella.


"La nit de Nadal de 1982, com cada any a les 24h, les famílies d’Alella es dirigien cap a l’església del poble per celebrar el naixement del nou nat. Mentrestant, a les entranyes de l’infern, uns éssers folls es preparaven per sortir de les tenebres cap al món terrenal, enviats per Satanàs per aconseguir un beuratge embriagador d’aroma i gust exquisit.

Quan la gent joiosa sortia de missa, els carrers del poble eren plens d’una boira espessa acompanyada d’una fortor a sofre inaguantable. El Volcà de Sant Mateu havia esclatat, donant a llum diables que van omplir la plaça de festa, foc i color, al ritme d’uns tabals infernals. El Poble d’Alella va decidir obsequiar aquells éssers estranys amb unes botes de vi i part de la collita, a canvi de protegir les vinyes de la temible fil·loxera que atacava el seu apreciat fruit. Els alellencs, feliços, els batejaven amb el nom de Diables del Vi d’Alella.

Any rere any, els diables visitaven les vinyes, aprofitant la Festa Major i les Festes de la Verema, per assegurar-se que les plagues no malmetessin les collites. Fins que, el 1992, quan la fil·loxera amenaçava la verema, el Rei de les Tenebres els hi va enviar una bèstia bicèfala formada per un cap de cabra i un dimoni foll que habitava l’avern. Quan la bèstia va sortir del cràter es va servir d’una portadora de raïm com a cos per ajudar els diables a combatre la perillosa plaga. Aquest ésser diabòlic va ser anomenat “El Bitxo”.

Una nit d’estiu de 1994, mentre els Diables del Vi d’Alella rondaven per les grutes secretes que uneixen casa nostra amb el Castell de Burriac, van topar amb uns diablons que tenien moltes ganes sortir cap a l’exterior, ja que volien expressar tot allò que tenien dins les seves ànimes diabòliques. Sota la capa dels Diables d’Alella van aprendre el que era la festa, la rauxa i la disbauxa, el foc, la llum, els trons, el fum i el vi. D’ençà fins ara, els Diabòlics Anònims han estat uns fillols diabòlicament fantàstics, junts han viscut moltes experiències, fins el punt d’engendrar una única colla, compartint i estenent la ideologia del foc i les tenebres per indrets insospitables.

Des d’aleshores, cada any, els Diables del Vi d’Alella, amb força i follia, tornen a omplir els carrers i converteixen el poble en un indret on regna l’alegria, el foc i el Vi!"

Text publicat a revista Alella, núm. 325, adjunt a l'article que signo: Trenta anys dels Diables del Vi d'Alella. La llegenda situa l'any 1982 com el de la primera aparició dels diables a Alella, tot i que segons alguns testimonis - ja que no hi ha cap document escrit - deuria ser el 1983.

divendres, 24 de gener de 2014

Rock & còmics dels 80's

Un tast de la intensa relació de la música amb els còmics: un dels grups de la Movida, Paraiso, va dedicar el 1983 un tema al personatge de Makoki de Gallardo (dibuixant) i Mediavilla (guionista).

La cançó cita police & thieves, recordant el tema reggae de Lee Perry, popularitzat per The Clash? Podeu escoltar com canten a l'heroi de la línea xunga aquí.

Gallardo a més del treball de la portada de Paraiso va fer una altra a Los Rebeldes, Esto es rocanrol; i un còmic a El Vívora núm. 54 (1984), dedicat als grups d'Oi!, Decibelios i Olor Insoportable (en parlava en aquest altre post).

I de creuament de cables amb el món de les drogues dures, el grup basc Kortatu va dedicar el tema Nivel 30, al difunt guionista del còmic RanXerox, Stefano Tamburini: "no ves en colores y ya no ves nada, pinchas en la máquina, nostalgia Punk". Podeu escoltar-lo aquí.

D'altra banda, el grup ja havia dedicat l'skatalítica Don Vito y la revuelta en el frenopático, a les esbojarrades historietes de Montesol. Podeu escoltar la cançó aquí.

També era costum de les bandes il·lustrar les lletres de les cançons al llibret interior (com els fanzins) dels discs com van fer a més de Kortatu, els MCDDecibelios, Skatalà...; o bé la portada i la contra amb dibuixos com Eskorbuto, La Polla Records, Cicatriz. I també van popularitzar-se icones com la beat girl dels anglesos The beat.

Un dels primers videoclips animats en l'àmbit estatal, realitzat pel col·lectiu Maru Basamon el 1987, va ser la cançó dels barcelonins Brighton 64, El mejor cocktail. Podeu veure'l aquí (ep, pugeu el volum perquè la qualitat no és molt bona!).

La banda havia motivat un còmic-clip de Mán Meni a la revista Cairo núm. 38 (1985). No tant inspirat com el francès Serge Clerc i les il·lustracions de The Clash, The Cramps, Blondie... o els populars dibuixos de Max; i dels personatges Pedro Pico & Pico Vena d'Azagra a El Jueves. Seguint el fil, els fiesteros Tijuana in blue van dedicar un tema a Azagra i un al personatge d'Ivà, Makinavaja.

Per posar punt final a aquest breu repàs musical, dues referències badalonines. Una cançó poc coneguda d'un grup de culte mod, Telegrama, amb un dels seus temes: Héroe de papel. Podeu escoltar-la aquí. I també en referencia al còmic i el rock badaloní, en concret dels Flai Tunai, en parlava en aquest altre post.

dimarts, 21 de gener de 2014

La Veritat.

Impressionant la força del quadre La Veritat surt de l'obscuritat disposada a castigar la Humanitat (1896) del pintor i escultor francès, Jean-Léon Gérôme (1824-1904). L'obra va ser realitzada de forma coetània a l'afer Dreyfus (un capità d'origen jueu-alsacià que va ser condemnat arbitràriament).

dimarts, 14 de gener de 2014

"Dejé un duro a un unionista"

"... y cuando se lo pedí me llamó separatista", dita caricaturesca cubana del període de domini colonial espanyol.

A finals del segle XIX, el president espanyol de torn va afirmar: "La independencia de Cuba es imposible"...


Cent anys i escaig més tard, un altre president espanyol dóna la tabarra sobre el mateix referit ara a Catalunya que, com a emblema reivindicatiu, té l'estelada inspirada en la bandera cubana.

dissabte, 11 de gener de 2014

Records d'una gran nevada.

"... quan la neu remou el cel, ell la mira en lloc de córrer i li'n queda el rostre ple com les estàtues de Roma" (L'home estàtic, Pau Riba).

Imatge: Nevada de l'any 1962, Alella. La "gran nevada" del Nadal de 1962 a la zona de la costa central catalana, ha quedat en la memòria col·lectiva com un fet insòlit amb fotografies de "postal". Es recordada fins i tot amb simpatia des de la llunyania del temps. Va ser motiu de jocs dels més petits però també va comportar seriosos problemes de mobilitat i d'abastiment durant dies.

divendres, 10 de gener de 2014

El valor de les imatges.

Us proposo veure dues imatges històriques de la biblioteca de la Holland House, una mansió victoriana de la zona de Kensington, Londres. Avui dia només queden unes poques restes de l'edifici i l'indret forma part del Holland Park.

La primera fotografia d'aquesta biblioteca i antic cenacle intel·lectual correspon a l'any 1907:

 
La segona correspon a l'any 1940, quan les prestatgeries van quedar gairebé intactes després d'un bombardeig aeri alemany en plena Segona Guerra Mundial. La imatge va fer-la un autor desconegut per a l'agència fotogràfica Fox Photos i transmet perfectament una imatge de normalitat i de resistència enfront de la barbàrie nazi que volia desmoralitzar als londinencs.