dilluns, 27 de març de 2017

L'esplendor escapçat de Baetulo: noves troballes a Bufalà, per damunt de l'autopista.

Escultura trobada del déu Bacus, déu del vi, de la vinya, del teatre i la rauxa
Ara fa cinquanta anys tenien lloc les obres de l'autopista de Barcelona a Mataró, la primera a construir-se a l'Estat, al seu pas per Badalona (la primera fase va ser el tram entre el barri de la Salut i Montgat, el 1968). Diuen que 'van destruir més vil·les romanes que les invasions bàrbares'. Al remoure les terres qualsevol troballa arqueològica va ser arrassada. Prioritats del franquisme. La Baetulo romana quedava escapçada i la Badalona contemporània en dues parts a banda i banda.

Avui, les obres prèvies de construcció del lateral de l'autopista C-31 al Turó d'en Rosés, al barri de Bufalà, han permès descobrir importants restes arqueològiques d'època romana. La ciutat antiga s'estenia tota una cap amunt de la plana, deixant en evidència el mur de ciment i asfalt que com una cicatriu física i psicològica divideix la ciutat. Es una feina actual recosir-la.
  
Les noves troballes arqueològiques milloren el coneixement de l'espai urbà de la ciutat romana de Baetulo. S'ha pogut constatar així una zona agrícola destinada al cultiu de la vinya (fins els anys cinquanta i seixanta del segle XX, vinyes i camps encara predominaven en el paisatge del barri de Bufalà); dos forns vinculats a una estança destinada al treball artesanal i la claveguera del cardo maximus (carrer principal en direcció nord/sud), que arriba a un recorregut conegut de 470 metres de llargada. Destaquen també dues domus (cases benestants), amb excepcionals paviments de mosaic. Una d’elles amb uns balnea (termes privades) i l’altra amb un larari (espai de culte).

Entre les peces trobades destaca una escultura del déu Bacus, déu del vi i la vinya, el conreu predominant a Baetulo, feta de giallo antico, una exclusiva pedra calcària marmòria procedent de Chemtou, a Tunísia. Una mostra per tant de riquesa i de comerç relacionat amb el món del vi, molt important a Baetulo el segle I dC.
  
El cap de Bacus i els mosaics passaran a formar part del fons arqueològic del Museu de Badalona i les restes consolidades quedaran protegides sota la nova estructura viària. La propera Magna Celebratio, festival romà de Badalona del 28 al 30 d'abril, permetrà lluir totes aquestes troballes.

divendres, 10 de març de 2017

Les pioneres de l'esport a Badalona

El dimecres 8 de març vaig participar a l'acte del Dia Internacional de les Dones a Badalona, dedicat a les pioneres badalonines en el món de l'esport. Al Teatre Zorrilla de la ciutat vaig fer la següent aportació històrica amb imatges de noies esportistes dels anys trenta del segle XX en la pantalla de fons:

Foto: Badanotis. Intervenció al Teatre Zorrilla
Bona tarda, us agraeixo el fet d'haver-me convidat en aquesta commemoració que és reivindicativa de les dones. Ara bé, dones i homes hem de comprometre'ns per assolir conjuntament amb els valors de la raó i la humanitat, la fraternitat i l'estima, la igualtat de drets i la justícia social.

En la meva intervenció us proposo fer un pas del passat cap al present per tal d'imaginar nous futurs. Us parlaré de les pioneres de l'esport badaloní.

No es tracta de cap 'postureig', emprant ara terminologia moderna, de noies amb banyador, samarreta i calça curta que somriuen practicant exercici físic. No. Es tracta d'esforçades esportistes amb capacitat de competir que van experimentar nous àmbits de l'esfera pública reservats fins el moment als homes.

La modernitat d'una societat canviant, més cívica i participativa s'obrí pas amb Carola Fabra, filla de l'insigne filòleg Pompeu Fabra, practicant del tennis; com també les practicants d'aquest esport a l'Ateneu Obrer de Badalona ja els anys vint del segle XX, quan l'entitat es trobava al carrer de la Indústria.

El 12 de gener de 1930 va tenir lloc a l'antic velòdrom de la ciutat, la primera manifestació pública de l'atletisme femení a la ciutat: una cursa de 60 metres dominada per Duran, Rosa Lleal i Antònia Casas, les tres primeres classificades que formaven part de la Secció Femenina de la Societat Gimnàstica, entrenades pel sr. Seirols; entitat precedent de la Unió Gimnàstica Esportiva.

Per aquella època, les capdavanteres de l'atletisme a Catalunya, les integrants del Club Femení d'Esports de Barcelona venien a banyar-se a Badalona, ja que tenien llogada una caseta a 'Can Titus'.

A la ciutat, corresponent a la secció d'atletisme del Futbol Club Badalona, va destacar seguint la pràctica esportiva dels seus germans, Anna Tugas i Masachs, campiona de Catalunya i d'Espanya en la modalitat de llançament de pes i de javelina al llarg dels anys trenta. Un altre nom propi és el de Lluïsa Giró i Marsal, velocista i llançadora que va aconseguir diferents triomfs; també destacada excursionista.

La Unió Gimnàstica Esportiva comptà com entrenador amb Pere Gol i Teixidor que aplegà un grup de noies de gimnàstica i atletisme. Més endavant en la postguerra, formaren un equip de bàsquet conegudes com 'les noies d'en Gol' patrocinades per l'Anís Manelic a la samarreta, destacant com jugadora Lluïsa Giró entre d'altres.

Assenyalar la formació d'un equip de l'entitat Palestra dirigida a Badalona per Pompeu Fabra, que combinava cultura, esport i ciutadania, que estava format per Anna Tugas, les germanes Giró i Horta, Victòria Pujolar i Lluïsa Bruibola que havien de participar en l'Olimpiada Popular de juliol de 1936 a Barcelona, estroncada per l'aixecament militar i l'inici de la Guerra Civil.

Recuperant el fil dels primers anys trenta cal esmentar com l'any 1931 destacà la nedadora del Club Natació Badalona, Victòria Poquet, que participà en la Travessa del Port de Barcelona finalitzant quarta en categoria femenina; i en la I Travessa nedant a Badalona realitzada el mes d'octubre, ja en la tardor i que anava des del camp del FC Badalona al Manresà fins a la seu del CN Badalona, aleshores a l'edifici dels Banys La Pista. Altres nedadores dels anys trenta van ser Neus Torres, les germanes Poquet i Sampere.

La Guerra Civil i la llarga postguerra amb l'establiment d'un règim dictatorial reaccionari, marcaren un parèntesi fins els anys cinquanta i seixanta que per l'impuls social va tornar a sortir poc a poc a l'esfera pública tota una nova fornada de pioneres badalonines practicants de l'atletisme, la natació, el bàsquet, l'excursionisme. Un exemple és l'equip de futbol femení del CF Badalona en l'any 1971.

De nou l'impuls cívic i social de caire democràtic comportaren canvis expressats en l'educació física en els moviments de renovació pedagògica; i els fixats en la Llei d'Educació de 1970; estenent-se els valors de l'exercici físic i els esports a les escoles i al temps de lleure, arribant a molta més població.

Avui, totes i tots coneixem la nedadora badalonina Mireia Belmonte ... García, cognom de la mare; valorem l'èxit però també el seu esforç i constància com el de les pioneres badalonines que van forjar part de la història esportiva de Catalunya i van obrir-nos camí, deixant bocabadats abans i ara als que volien i volen aixecar murs d'intolerància i masclisme.

I fins aquí amb el temps disponible he intentat fer una síntesi on han aparegut alguns noms propis entre molts d'altres que han fet possible l'esport femení a la ciutat.

Moltes gràcies per l'atenció!'

Agraeixo especialment al tècnic municipal Paco Escudero per haver pensat en mi per participar en l'acte; i comparteixo en endavant el consell de l'ex alcaldessa Maite Arqué que cal pensar també en l'esport de discapacitats i en les seves pioneres.


dilluns, 15 de febrer de 2016

El 44è president de la Generalitat i Alella

Article publicat al Diari d'Alella, gener de 2016.
 
Vull començar amb dues referències per tal de contextualitzar l’article. Una, els 300 anys de la promulgació del decret de Nova Planta, el 16 de gener de 1716 que, després de la derrota militar de Catalunya dos anys abans davant de les tropes borbòniques, espanyoles i franceses, posava fi a les institucions polítiques i al règim jurídic català. La segona qüestió és la recent investidura del 130è president de la Generalitat de Catalunya (el nom tradicional de Generalitat va ser recuperat el 1931 després de l’acord entre la República Catalana de Macià amb el Govern provisional de la República Espanyola; i de nou emprat després del llarg parèntesi dictatorial franquista).

I així, considero que cal conèixer i posar en valor la figura del 44è president de la Generalitat entre 1505 i 1509: Lluís Desplà i d’Oms (1444-1524), membre de la família propietària de la Casa d’Alella (Les Quatre Torres), rector d'Alella i també d’Argentona, Vilassar i Badalona (1508-1524). Desplà va ser ardiaca major de la Seu de Barcelona (1470), va encarregar diverses obres de millora a la Casa de l'Ardiaca, situada davant de la Catedral de Barcelona; també aplegà gran quantitat d’obres d’art, com ara el quadre La Pietat que encarregà a Bartolomé Bermejo l’any 1490, actualment exposat al Museu de la Catedral.

Desplà fou enterrat al mig de la sala capitular de la Seu de Barcelona, sota una gran llosa on hi figura el seu escut nobiliari. També el féu esculpir a l'antiga porta principal de la rectoria d'Alella, coincidint amb la seva reforma. Per saber-ne més podeu consultar a la biblioteca d’Alella el treball de l’historiador mataroní Joaquim Graupera, guanyador de la 1a beca de recerca històrica d´Alella, Els Desplà com a promotors d´art, o bé diferents articles del seu blog Maresme medieval.

dimecres, 30 de desembre de 2015

Alella lliurepensadora

Article publicat al Diari d'Alella, desembre de 2015.

Full volant d'Alella, 1887.
El poble d’Alella a més de l’estela deixada pel pedagog llibertari Ferrer i Guàrdia, declarat fill predilecte de la població, té com un actiu a recuperar un nucli lliurepensador implantat a finals del segle XIX. En aquest sentit cal fer esment a l’existència d’una escola laica alellenca que portava per nom Monturiol (en homenatge a Narcís Monturiol) entre 1887 i 1889, mantinguda per un patronat. Una escola alternativa a la gran influència religiosa en l’educació de l’època.
Per documents existents a l’Arxiu Parroquial i diferents notícies del setmanari anarquista La Tramontana, coneixem com l’any 1887 hi treballava de mestre Benito Pérez, el qui després dels exàmens públics el mes d’agost que segons sembla van generar força polèmica al poble, va signar el full volant “A los enemigos de la civilización” en el qual recriminava l’actitud integrista per part del notable Bosch i Gelpí. Uns mesos abans, al maig, ja havia aparegut un altre full volant, “Despejemos la incógnita”, denunciant-se les maniobres dels caciquistes i del rector d’Alella contra l’escola laica, signat per “Un demócrata”.
El 1889, presidia el patronat escolar V. Badias. I al maig del mateix any va tenir lloc una vetllada lliurepensadora que va motivar una denúncia del rector de l’església d’Alella contra els oradors: Josep Llunas, director de La Tramontana, el mestre laic Ramon Cartañá de Vilassar de Mar; l’alcalde i el secretari de l’agrupació lliurepensadora. La causa va quedar finalment sobreseguda. Es coneixen d’altres fulls anticlericals com els apareguts davant de l’arribada prevista dels Maristes a Alella, el 1899, que portaven un títol ben significatiu: “La peste negra en Alella”.
 

dissabte, 5 de desembre de 2015

Història i patrimoni arquitectònic d'Alella

Article publicat al Diari d'Alella, novembre de 2015.
 
El nou web http://lescasesdalella.cat/ és una eina formidable de coneixement i de consulta històrica i patrimonial d'Alella. Certament és tot un luxe que un poble pugui disposar d'aquest saber, tan ric en dades, imatges històriques i actuals. L’Associació Cultural Revista Alella ha impulsat la creació d’aquest web que pel conjunt dels seus continguts multidisciplinaris i l’atenció també a la petita història local és molt més que un catàleg de patrimoni. Per via electrònica està obert a tothom i l’accés a la informació és molt clar, amb una navegació interna senzilla. Es tracta d’un viatge a través del temps fins pràcticament la nostra contemporaneïtat, idoni per a ser utilitzat per estudiants i curiosos. I per a les generacions que han superat la bretxa digital, esdevé una oportunitat de rememorar temps passats i fins i tot donar pas a la nostàlgia. A més, és possible enriquir els continguts a partir de les observacions, documents i fotografies de la gent interessada a millorar-la.
 
Inicialment abans de prendre forma el projecte d’un web, el primer objectiu era que fos un llibre amb una part de text i abundants i grans fotografies. Diferents vicissituds generacionals i les dificultats pròpies d’una feina conceptuada com a voluntària van allargassar la realització. Posteriorment es va optar per buscar patrocinadors privats i públics que bequessin la recerca i els darrers temps, va reconvertir-se el projecte en un web. Aquest últim gir ha obert i connectat a les noves tecnologies i al món digital d’arreu la memòria històrica d’Alella. Les persones implicades en el web som molts, aprofito per reivindicar l’honor de participar-hi, i la millor manera de posar en valor la feinada és que la visiteu i la feu vostre.

dilluns, 9 de novembre de 2015

(Re) descobrir la història i la tradició vinícola

Article publicat al Diari d'Alella d'oct. 2015

Ciutadà de l’eterna república romana, Marc Tul·li Ciceró, ens llegà una definició sobre la utilitat de la Història: Magistra vitae et testis temporum “és mestra de la vida i testimoni dels temps”. I, així, posem en valor una llarga tradició en el cultiu de la vinya en l’actual territori de la Denominació d’Origen Alella. Podem remuntar-nos a l’època ibèrica però sobretot per la seva intensitat a l’època de la Laietània romana, vinculant-se a l’assentament de les villae al camp. El vi obtingut en els centres productors laietans s’exportava via marítima en àmfores i dolies pel Mare Nostrum amb destinació a diferents mercats.
Reconstrucció de dues premses monumentals

Alella formava part del territori administrat per la ciutat de Baetulo (Badalona). Les restes romanes trobades al municipi són més aviat escadusseres tot i que just davant del nucli d’Ibars Meia, en una zona aturonada entre Alella, Teià i El Masnou, es troba un jaciment arqueològic paradigmàtic: la Cella Vinaria de Vallmora a Teià. Un celler romà (segles I aC – V dC) de grans dimensions, actualment visitable per lliure i en grups. Tan excepcional com malauradament força desconegut.
Forma part de la xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya i és de gran interès per tal de conèixer el procés de producció, emmagatzematge i distribució del vi romà. Pren rellevància l’espectacular espai de premsatge amb les majors premses romanes reconstruïdes d’Europa, una de torn i una de caragol. Dues de les sis premses que va acollir aquest centre productor de vi de 3.000 metres quadrats. L’enoturisme té un destí per visitar de primera però primer els veïns i veïnes, i els escolars, han de conèixer-lo i valorar-lo com a propi.

 

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Lluís Companys a Badalona

Ahir al Museu de Badalona, Emma, periodista de Badalona Comunicació, va entrevistar-me per situar en un context històric l'afusellament per part dels franquistes del President Companys ara farà 75 anys (15/10/1940).

Companys havia estat detingut a la Bretanya ocupada pels alemanys l'agost de 1940. No havia marxat a Mèxic per tal d'acompanyar un fill seu amb una malaltia mental que es trobava en un sanatori francès. La col·laboració dels nazis i dels francesos amb els franquistes el va portar de retorn a l'Estat espanyol. Després de passar per Madrid, on va ser torturat, va ser traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona. En un consell de guerra, Companys, president de la Generalitat escollit democràticament, va ser acusat de "rebel·lió militar" contra el Movimiento Nacional per no haver donat suport al Cop d'Estat contra la República. Com molts milers de repressaliats van aplicar-li el que es va conèixer com "la justícia al revés". El consell de guerra i la seva execució no va ser notificada i de forma clandestina i minoritària va conèixer-se la notícia.
 
Companys visita el Centre Republicà Català de Badalona, maig 1933.
Per situar Companys de forma més propera en relació a Badalona, a més de les seves activitats
com advocat laboralista defensor sobretot a l'entorn dels anys vint als sindicalistes de la CNT (possiblement va seguir el cas dels morts per trets de la Guàrdia Civil en una protesta l'agost de 1918); vaig situar dues visites documentades a la ciutat.

La primera el maig de 1933 en el marc dels 25 anys del Centre Republicà Català (conegut com el "PUF", Partit d'Unió Federal Nacionalista Republicana), presidit per Frederic Xifré (futur alcalde de Badalona també assassinat pels franquistes). Companys aleshores ocupava el càrrec de President del Parlament.
 
La segona visita va ser com President de la Generalitat, inaugurant el desembre de 1937 el Sanatori Antituberculós de Montalegre (ex convent de clausura). La visita va comptar amb un banquet ofert per l'Ajuntament de Badalona -segons la prensa-, un fet però que va motivar personalment al batlle de la ciutat, el cenetista Joan Manent, a no assistir a la inauguració com a forma de protesta en una època de moltes dificultats a la rereguarda. Uns dies després el banquet encara portava cua i va encendre els ànims de les dones de la ciutat exasperades per la manca de proveïments, protagonitzant una sonada protesta contra els responsables dels proveïments i les autoritats locals.

Actualment, el president Companys a més del nomenclàtor de la ciutat compta amb un monument per tal de mantener la memòria històrica en l'àmbit públic. Tanmateix, l'Estat espanyol no ha recorregut encara la injustícia del consell de guerra franquista ni ha portat a terme la reparació de la seva figura oficialment.